L’arxiu científic de registres d’àudio i vídeo sobre la biodiversitat de la Macauly Library

Teixidor en el seu niu. Foto Laura Recasens, 2013
Teixidor en el seu niu.
Foto Laura Recasens, 2013

La Biblioteca Macauly ha posat en línea un recurs que compta amb més de 150.000 registres de cants de diferents aus -i d’altres animals-, a partir de la digitalització de la documentació del Laboratori d’Ornitologia de Cornell des dels seus començaments, cap al 1929.

La culminació és un arxiu digital accessible al públic que conté la col·lecció més important del món de sons d’animals, així com a un creixent repositori àudiovisual de comportament animal.

Tal i com ens recomanen en la seva pàgina web, us convidem a explorar i aprendre amb la Biblioteca Macaulay, i que copseu el seu paper central en la conformació de l’evolució de l’estudi de la conducta animal.

COMUNICAT DE L’ARRAN DE FONT 2014

arran-1-2014Valoració
Prop de 80 persones van participar a la 3a edició de l’Arran de Font, organitzada enguany per l’entitat Rubí d’Arrel, amb la col•laboració del Centre Excursionista de Rubí, el CRAC, el Servei Local de Català i la masoveria de Sant Muç.

L’Arran de Font va sorgir l’any 2012 com a síntesi d’una iniciativa conjunta de caire cultural i territorial entre Òmnium Cultural de Rubí i Rubí d’Arrel, amb una finalitat ben clara: dinamitzar la font de Sant Muç, aleshores recentment recuperada i restaurada, i organitzar-hi a l’estiu una activitat cultural nocturna de qualitat, aprofitant l’atractiu i la història d’aquest indret patrimonial de Rubí.

La xifra de participació, en la línia de la ja assolida el 2013, i la bona acceptació que ha tingut la proposta literària i musical entre les persones assistents, ens indiquen que l’Arran de Font és ja una activitat consolidada dins del ventall de propostes culturals de l’estiu rubinenc.

En aquest sentit, la valoració que fem des de Rubí d’Arrel és altament satisfactòria, ja que hem assolit diverses fites que són l’essència d’aquesta activitat: consolidar la recuperació de la font de Sant Muç, fomentar que la gent es vagi fent seu aquest indret, oferir una proposta cultural atractiva a la població, i gaudir d’una bona vetllada d’estiu a la fresca.

Rubí d’Arrel vol agrair la confiança de les persones assistents, sense la qual no tindria sentit aquest tipus d’activitat, que precisa del caliu i de la participació de la gent. I també volem agrair, de manera molt especial, la col•laboració de les persones que van participar en la lectura teatralitzada del text “Aigua llegida”, i al Víctor Morató, de “Seis pájaros de un tiro”, per la seva participació voluntària a l’Arran de Font.

Descripció de l’activitat
Continua llegint “COMUNICAT DE L’ARRAN DE FONT 2014”

3a edició de l’Arran de Font a la font de Sant Muç

Cartell de l'Arran de Font 2014
Cartell de l’Arran de Font 2014

Dissabte 19 de juliol, al vespre-nit, farem la 3a edició de l’Arran de Font, a la Font de Sant Muç. Una vetllada musical i literària a l’entorn d’aquesta font, per tal de reivindicar, d’una forma diferent, la necessitat de recuperar i dinamitzar socialment espais com el de la Font de Sant Muç i tot aquest conjunt patrimonial que l’envolta (ermita, mas, plaça, arbreda centenària, etc.).

Sortirem a peu a les 20.30h de la plaça de l’Església, i pujarem fins a Sant Muç pel camí antic de Can Serra a Can Ramoneda i de Can Ramoneda a Sant Muç. A l’entorn de la font soparíem (cal portar menjar, si voleu beguda fresca tindrem un servei de bar), faríem la part literària, amb la lectura i teatralització d’uns texts que tenen l’aigua com a fil conductor, i acabaríem la vetllada amb un bon concert de música. Passada la mitja nit, tornaríem al poble caminant. Cal portar lot o frontal.

Si es vol, també es pot pujar directament a Sant Muç en cotxe, el sopar començaria pels volts d’un quart de deu.

Vinga, a veure si us animeu a pujar a Sant Muç, realment és una vetllada a l’aire lliure molt agradable i que ens permet oferir una activitat de qualitat per a una nit d’estiu a Rubí, amb molt bona acceptació de la gent (us deixo el link de la crònica de Rubitv de l’any passat: http://www.rubitv.cat/20130722/4696/l-arran-de-font-es-consolida-amb-la-participacio-d-una-vuitantena-de-persones).


 

Gràcies i salut !

El grup de recerca de topònims participarà en els actes del Dia de la Terra

 

logo-dia-terra

El grup de recerca de toponímia de Rubí d’Arrel participarà en el actes del Dia de la Terra amb una xerrada i el passi d’un àudiovisual.

Es farà un breu repàs dels objectius de la recerca “Rubí: territori, cultura i llengua” i es comentaran els topònims referits al món de caça, que van donar noms a una part del nostre territori, alguns de ben curiosos.

Aquest acte tindrà lloc al Celler Cooperatiu, el proper 22 d’abril, a les 18:30h.

Abans, a les 18:00h, hi haurà la presentació del nou llibre escrit per la rubinenca Núria Julià, sobre la vinya a Rubí.

Us hi esperem!

Cassoleta de cargols amb ceba a la font del Bossinyot

cassoleta-il·lustrada

Malgrat que us pugui semblar poc important, fer un àpat o una beguda ha estat −i ho és encara− un element clau a moltes cultures. El fet de compartir aliments esdevé un símbol d’unió, de germanor, de pau…

Fa que es refermin els vincles entre els individus d’una mateixa comunitat i entre els de diferents. Entaulats, s’han pres grans decisions i s’han arribat a molts pactes i acords.

Tot té importància en aquest ritual: els ingredients, els utensilis, les persones, el temps o el lloc de l’àpat . A propòsit del lloc, a Rubí, sembla que la gent tenia uns àpats preferits a raó de la font que anessin a visitar o en variaven algun ingredient, com és en el cas que ens ocupa.

Cal Royo era un exemple típic de família pagesa a Rubí, que vivien del camp, però també de la fràbrica. La Ramona López Saló, de Cal Royo, cuinava cargolins amb ceba i canviava els ingredients quan el seu marit, en Manel Royo, “l’avi”, els deia: “Aquesta setmana anirem a fer la cargolada a la font del Bossinyot”.

La Ramona cuinava aquesta recepta amb cargols de diferents tipus: cargolins, vinyals, bovers o mongetes. Però quan anaven en aquesta font, feia servir els cargols mongeta perquè així facilitava la tasca a la seva canalla de treure l’animaló de la closca.

La font del Bossinyot* era una font senzilla, boscana, situada al peu del torrent amb el mateix nom. Avui dia estaria situada entre el cementiri i l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilanys (terme de Sant Quirze del Vallès),

prop de la rotonda del barri del Pinar, a mà esquerra, en direcció a Sabadell, on actualment hi ha una fàbrica.

Algunes persones recorden que no era una font amb un gran doll d’aigua, sinó que més aviat hi brollava un rajolinet d’aigua bona i fresca. Tampoc hi anava gaire gent, tret dels dissabtes, i gairebé només la

freqüentava gent de Rubí. Hi havia una esplanada d’herba petitona i era agradable. No hi havia gaire arbreda, així que el millor moment d’anar‐hi era per primavera i els capvespres d’estiu.

La Rosa Royo, filla de la Ramona, la recorda així:

“Era una font per anar‐hi a jugar. Jugàvem i quan estàvem tips de jugar, pues, llavorens, la meva mare ja ens posava una manta grossa a terra i en allà ens menjàvem els cargols i la fruita. I estàvem la mar de bé i, llavorens, tornàvem a marxar cap a casa, que no anàvem amb el carro ni tartrana ni res, hi anàvem a peu! Hi anàvem a peu carregats, però feliços de poder anar en allà. Ens agradava molt. I al meu pare li agradava molt anar en allà.”

Tot i tenir la senzillesa d’una font boscana, era un punt d’aturada indispensable de la caminada popular amb què s’encetava la Festa de Primavera, festivitat que se celebrava a Rubí a principis dels anys 20 fins al seu declivi als anys 30, aproximadament.

Segons algunes informacions, el seguici festiu es dirigia des de Rubí fins a l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilanys. Allà es feia la primera aturada per sentir missa i després se seguia en direcció a la font. S’hi descansava i els petits de l’Esbart Dansaire ballaven algunes danses populars, com “el Ball cerdà de Vic” o “la Punta i taló de Llarbern”. També, s’hi ballaven sardanes, com ara “l’Ombra dels pins” (mestre Soler), la “Xica de la casa” (mestre Morera) o “la Ginesta” (mestre Bou).

En acabar els balls, el seguici es dirigia cap al bosc de Can Corbera i a l’indret on es troba (encara hi és) la font de Can Corbera es feien tot un seguit d’activitats lúdiques i culturals.

La font també té una altra cara, que no és gens festiva. L’historiador local Eduard Puigventós va trobar la notícia de l’aparició de soldats morts a la font del Bossinyot, on va haver‐hi un combat el 25 de gener de 1939 entre soldats republicans i franquistes, que va acabar amb la mort de tres republicans i dos soldats moros.

Sigui com sigui, val la pena recordar les petites històries de les nostres fonts i, de retruc, recuperar receptes com la de la Ramona.

Bon profit.

Informació extreta de:

ORTIZ MORILLAS, Margarita. “ El costum d’anar a les fonts a Rubí (Vallès Occidental ). Les representacions i els usos entre els segles XIX i XX”, 2011, treball inèdit .

Il∙lustració de  la recepta :

Núria Torné Clemente

* No se sap l’origen d’aquest topònim, que hem vist escrit de dues maneres diferents: Bossinyot, Bussinyot, Russinyot. Per ara ens decantem per la grafia amb o mentre no en tinguem més informació.

***************************************************

Cassoleta de cargols amb ceba a la font del Bussinyot

Recepta de Ramona López Saló, de Cal Royo

Cedida per Rosa Royo López

Per a 4 persones:

2 quilos de cargols mongeta

2 peus de porc bullits i tallats per la meitat (opcional)

1 quilo de tomàquets

1/2 quilo de cebes

Llorer i farigola

1 bitxo

Vi blanc

Oli d’oliva

Sal

Abans heu d’haver netejat els cargols perquè hagin tret la bava.

  • Poseu els cargols nets al foc en una cassola amb aigua.
  • Quan l’aigua arrenqui el bull, aparteu la cassola del foc, llenceu aquesta aigua i poseu-n’hi de nova.
  • Afegiu-hi llorer, farigola i sal.
  • Un cop bullits, escorreu els cargols i reserveu-los.
  • A la mateixa cassola, feu-hi un sofregit de ceba, tomàquet, un bitxo petit i un got de vi blanc i un
  • pessic de sal.
  • Deixeu-ho que faci un xup-xup una estona.
  • Si voleu donar més consistència al plat, afegiu-hi ara els peus de porc i deixeu-los coure fins que quedin ben melosos.
  • Afegiu-hi els cargols i deixeu que tot plegat faci xup-xup.

Acompanyeu-los amb vi de la casa i amb aigua de la font del Bossinyot per als més petits.

Bon profit!